Després dels esdeveniments succeïts en la Comunitat Valenciana, amb dos importants incendis forestals durant aquest estiu, els habitants dels territoris rurals, sobretot aquells veïns de xicotets pobles de muntanya, observen els seus paisatges d'una manera més respectuosa, amb una mescla de por i desesperació davant els elevats riscos per a persones i béns en cas d'incendi.
És el cas de molts habitants dels pobles que es troben al Parc Natural de la Serra d’Espadà. Des de l'oficina tècnica del Parc, el Director-conservador va convocar una taula de treball de prevenció d'incendis forestals per a la discussió i participació amb la intenció de recollir totes i cadascuna de la iniciatives i propostes que, individual o col·lectivament, es vulguen presentar i que puguen canalitzar-se en projectes concrets a fi de, entre tots, elevar a les administracions competents amb la finalitat de minimitzar el risc d'incendis forestals en el territori.
Des d'Offset Trail Coop.V., vam ser convidats a participar en la taula, que es va celebrar en el centre de visitants del Parc natural a Eslida el dia 15 d'octubre.
Centre de visitants del P.N. de la Serra d'Espadà
Encara que es van convidar a participar a la taula a tots els alcaldes dels 19 municipis que integren el parc, la representació de l'administració local en la jornada va ser pràcticament nul·la, la qual cosa denota que l'assumpte no resulta prioritari per als consistoris, ja que tampoc es van presentar representants o delegats d'aquests. Així i tot, la jornada va estar integrada per participants de divers caràcter, com a veïns, representants d'associacions, tècnics en matèries relacionades amb la jornada, etc.
Entre els principals problemes que es van comentar a l'inici de la taula es van destacar els següents:
Elevat grau de minifundisme en la propietat del terreny forestal. Tenint en compte que el 80% del sòl del parc és privat, aquest problema complica la gestió al parc davant la dificultat de coordinar actuacions de gestió de gran envergadura, així com la dificultat per a conéixer qui són els propietaris del terreny, la vinculació del qual amb el parc pot remuntar-se diverses generacions arrere.
Alta densitat de la vegetació. Els nombrosos incendis succeïts fa 30 anys van ser repoblats per una regeneració natural de la massa arbrada, sense cap mena de gestió forestal, fet que ha provocat una elevada densitat d'arbratge en moltes zones, on se superen els 30 peus/m², la qual cosa impedeix el desenvolupament saludable de la massa boscosa, incrementant alarmantment la seua vulnerabilitat davant pertorbacions com a incendis, sequeres o plagues.
Necessitat d'infraestructures de defensa en cas d'incendis forestals. El focus d'atenció es va centrar en la necessitat de disposar d'àrees de discontinuïtat de combustible, recolzades en xarxa de carreteres i camins del parc (750 km aproximadament), que permeteren tant l'actuació dels serveis d'extinció, com la segmentació de les masses forestals, reduint la continuïtat d'aquestes, així com també la millora de la capacitat d'evacuació en cas d'emergència.
Després de l'exposició d'aquests punts es van valorar els pros i els contres de les possibles solucions, tenint en compte un eix principal que va eixir a relluir en diverses ocasions: la baixa rendibilitat dels treballs i productes de la muntanya com a principal barrera per a una gestió i un manteniment actius i duradors en el temps, amb excepció de l'aprofitament de la surera en algunes parcel·les del parc.
Possibles solucions proposades a aquest inconvenient van passar pel manteniment mitjançant la cessió d'usos a tercers, com la introducció de pastures i la seua gestió mitjançant ramaderia extensiva, o la venda de la biomassa resultant dels aprofitaments com a estella per a calefacció o cogeneració en grans centres, com a hospitals per exemple.
D'altra banda, es va plantejar la possibilitat d'explorar les vies dels pagaments pels serveis ambientals produïts al Parc Natural, tant de proveïment, com de regulació, suport i culturals. Per a això, es va proposar explorar les possibilitats de la silvicultura de carboni on es comptabilitzara l'absorció d'emissions de CO₂, resultant de la gestió de les masses arbrades, gràcies a la inversió de tercers, interessats a participar en aquests projectes per a compensar els impactes i les emissions de GEI al medi ambient que produeix la seua activitat.
Entre les conclusions aconseguides en la taula de treball es van destacar com més importants:
La necessitat de mitjans humans per a dur a terme tasques com a sol·licitud d'ajudes i subvencions, amb el que es milloraria la disponibilitat financera, així com la capacitat tècnica per a redactar i executar plans sobre actuacions de gestió forestal.
La necessària coordinació entre municipis del Parc Natural per a dirigir-se a un objectiu comú, així com la necessitat de col·laborar per a transmetre la informació entre administracions i als habitants dels municipis.